Entendre

Estic tirant endarrere. Molt endarrere. I em remunto fins la infància.
L'objectiu és trobar l'inici dels meus problemes, i entendre. Sobretot entendre, per fer molt més fàcil la acceptació de les meves circumstàncies.
Encara que el gruix de la meva malaltia òssia es va desfermar als dinou anys, els primers símptomes es varen donar en uns campaments d'estiu quan jo tenia tretze anys. Diria que tretze.
Érem al Bergadà, i ens banyàvem al riu, en una zona amb prou fondària per poder nedar i, amb la fredor de l'aigua, els meus genolls es varen inflamar, i força.
En tornar a casa, el meu veí, de qui ja he parlat altres vegades, amb una greu malaltia reumàtica, va explicar als pares que ell havia començat així, i que era molt possible que jo desenvolupés alguna malaltia d'aquest tipus.
Els pares, com que la inflamació va remetre en pocs dies, no varen fer cas d'aquella observació.
Buscant, crec que en aquells anys jo tenia dos maldecaps.
A casa, la recerca de l'atenció de la mare, sempre enfeinada.
Recordo que m'agradava quan estava malalta, doncs llavors em feia mimitos en portar-me les medicacions al llit.
A l'escola vivía una situació ben peculiar.
Jo era una alumna molt brillant. Molt.
Les professores, per aquesta circumstància, em donàven un tracte preferent, que sempre em causava problemes amb les meves companyes. Imagineu-vos.
El pare també ajudava en això, tot ensenyant les meves cartilles de notes, al meu davant, a tothom a qui en tenia ocasió.
Crec que jo tenia consciència que tot allò no era ni bo ni correcte.
Vaig canviar d'escola per fer el BUP, als catorze anys, i encara recordo la reacció de sorpresa dels pares en veure'm plorar desconsoladament la nit abans de l'inici del curs.
Jo sabia que anava en un centre ben diferent, i que allà seria una més, sense cap mena de protecció.
A més, no tenia quasibé gens de roba que m'agradés, i sabia que la meva imatge em causaria problemes.
Es trencava aquella bombolla que em diferenciava de tothom.
Seguiré.