Mama

El passat divendres vaig baixar a Barcelona per fer una gestió amb la mama.
En voler organitzar aquella tarda, em va comentar que feia molt temps que no veia el mar.
Així, en quant varem tenir la feina feta, varem anar al port.
Va ser una tarda genial, tot passejant sota el sol, molt a poc a poc, amb la salabror als sentits i mirant les onades.
La brisa era fresca però prou agradable doncs el sol escalfava, i la conversa plaent.
Varem anar desgranant moments antics i vaig fruir amb la seva companyia.
Mentre caminavem vaig pensar que aquells moments quedarien per sempre en la meva memòria.
Aquestes coses em fan sentir privilegiada, doncs em sento molt a gust tenint cura d'ella, i ella segueix essent una iaiona amable que es pren la vida amb molta més calma i alegria que abans.
Penso que totes les reflexions que hem fet no han caigut en sac foradat, i hem reconvertit aquesta etapa en quelcom bonic i entranyable.