Accident

Aquesta setmana, tot i que ha estat molt maca, amb trobades, dinars i sopars, trucades i altres guerres amb els meus amics, a més d'un gaudi adequat a casa, ha estat marcada per un fet molt desagradable que encara no acabo de processar.
Un noi conegut va provocar el passat dimarts un accident de trànsit que, si bé no va tenir conseqüències greus, sí que va acabar amb tres cotxes molt abonyegats, a més del que ell portava, un tot terreny d'aquells tan forts.
Sembla que el seu vehicle va culejar en voler tornar al carril, tot avançant amb el terra mullat, i va col·lisionar amb la porta dels seients del darrera del primer cotxe i el frontal del segon cotxe, també un tot terreny, que va preferir enfrontar-s'hi de cara ja que al darrera portava una nena de nou mesos. L'últim cotxe, més petit, no va tenir gaire possibilitat de reacció, doncs sortia d'una corba, i va xocar amb l'anterior.
No hi va haver ferits, però si molts nervis per part de la gent que pujava tranquil·lament pel seu carril i va viure un gran ensurt.
El que em fa més mal d'aquest episodi és la reacció del conductor, de vint i cinc anys, i amb qui he fet unes quantes xerrades.
Tot i que sembla que potser anava massa ràpid, i que potser va apurar massa l'avançament, ja que els cotxes col·lisionats eren al inici de la ratlla contínua, en cap moment va mostrar cap acceptació de cap mena de culpabilitat, i tot ho va acusar al moviment en fals que va fer el seu vehicle.
I per la nit va marxar de festa, i aquí no ha passat res.
No entenc aquesta reacció, tot passant per davant de les coses sense assumir cap responsabilitat ni que sigui moral, cap mena d'acceptació o dubte, cap mena d'empatia cap a aquella gent a la que va causar un greuge.
Haurà d'aprendre moltes coses per poder caminar per la vida mirant de front i mantenir l'autoestima i dignitat necessàries.