Acabo d'aterrar a casa després d'uns dies de calma; de barques i d'onades, de camins i muntanyes.
I vinc tranquil·la.
Potser amb ganes de mirar a fons les fotografies i reviure sensacions.
Calma; sobretot calma.
Les primeres vacances de platja de fa massa anys.
Encara tinc dins meu aquella olor de mar, la remor de les onades, i el moviment rítmic de les barques en empènyer-les cap a l'aigua, o en tornar-les a la sorra.
Tant m'ha captivat aquella mar que omplia els meus estius d'infantesa i adolescència que, en pujar a muntanya, he necessitat un temps per deixar d'enyorar-la i per gaudir del perfum del bosc.
Uns dies bonics per al goig dels sentits, amb l'ànima feliç i calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada