Dir-te com de dolça és aquesta espera
que dóna llum als moments de foscor
fa més planer el camí
prou gris a voltes
i desdibuixa el teu gest
tot esperant definir-lo de nou
Així, en la calma del vespre
conto les llargades
mentre el xipolleig de l'aigua
i la llum de tants estels
em retornen l'alegria del teu so
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada