Calma d'estiu

M'agrada aquest estiu. M'agrada el ritme que porta, i m'agrada el meu ritme interior.
És ple d'activitats, però totes elles són tranquil·les.
Fa un parell de dies, un matí de platja amb unes amigues. Tot i que m'hauríeu d'haver vist nedant, fent xiscles d'alegria i rient alhora, la resta del temps érem a la tovallola xerrant amb aquella calma.
Ahir vaig portar la mama aquí, a Begues. Va ser un dia molt bonic, tot parlant de plantes, mirant les fotos del últim concert, menjant una mica de caprici i repassant els deures que fa a l'estiu.
No puc evitar de dir que una de les redaccions que havia preparat per ensenyar-me em va sorprendre molt agradablement. Tota la feina dels tallers de memòria no és debades.
Avui aprofito per rentar les cortines del menjador. És una feinada ja que la tela és de cotó gruixut i, a més, són grandioses. Vaig entendre de seguida el perquè de fer-les en dues peces.
Mentre es va rentant el farbalà de dalt, també gruixut, amb un estampat de flors mal pintades lilós i verd oliva, el primer tros ja és penjat mentre el segon s'asseca.
La veritat és que és un goig veure-les tan netes, ja que són d'un blanc trencat potser massa delicat.
La tarda durà unes amigues i, amb elles, una bona xerradeta a la terrassa.
I la meva calma interior. Aquella felicitat tranquil·la que sap gaudir del moment i del silenci. I em fa somriure. I em dóna vida.