Matí

Avui m'he llevat amb pluja. Una pluja abundant i agradable.
El verd del bosc és preciós tot i que encara queden uns fils de boira que pugen fins a la carena.
El cel, atapeït de núvols, deixa passar una llum minsa però no per això trista.
I la fresca, disset graus a la terrassa.
Tot plegat fa pensar en un matí de tardor d'aquells que conviden al recolliment, d'aquells que tant m'agraden.
Però som a ple estiu i, tot i el goig, també penso en si podré gaudir de la sorra i les onades un cop més. No cal que sigui ara, però potser sí en aquesta propera quinzena.
Dies agradables i plàcids.
Tot i la potent contractura a l'esquena que em fa perdre el tacte a les mans i m'impossibilita el planxar tant com necessito, faig prou coses i gaudeixo de la calma.
Descanso cos i ment, i faig d'aquests dies un moment bonic.
Ara estic enfeinada tot arreplegant els poemes del bloc en un arxiu, per tal d'assegurar la seva durabilitat en el temps, i no deixa de ser un exercici de record de tantes vivències que, en el seu moment, em van dur a escriure aquelles lletres.
No les havia cregut mai prou dignes com per a guardar-les, però l'empenta d'unes quantes persones en aquest sentit m'ha decidit a fer-ho. En qualsevol cas, formen part de mi i no cal deixar-les només en aquest espai eteri del bloc.
Aprofitaré l'estona de solitud tan intensament com m'agrada.