Ara porto a la ma dreta un anell força brillant, amb aspecte de nou.
És l'anell de prometatge que em va regalar, ara fa uns vint i cinc anys, el meu marit.
El va comprar a una joieria de tota la vida i de molt renom, a Barcelona, a l'inici de les Rambles. El lloc on acostumava a anar un dels seus avis.
No és un anell de molt preu, però sí una peça especial, amb un disseny que avui encara sorprèn, i que delata el bon gust del comprador.
Ara, aquest disseny tan especial el fa fràgil en un punt i, com que no me'l treia mai, va acabar trencant-se.
Vaig mirar de fer-lo reparar a una joieria convencional, però no s'hi van veure amb cor, i va haver de tornar als orígens, encara que a la botiga que hi ha al Passeig de Gràcia.
Mentre tant, han passat força turmentes i, curiosament, el torno a tenir ara que el temps és plaent i calm.
No el duré sempre. El cuidaré una mica més i miraré que no es torni a trencar, com una icona que m'ajudi a mantenir un horitzó assoleiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada