De tecles i música

Ja fa uns dies que tinc el piano a casa i, poc a poc, recupero la meva història musical.
En un inici em vaig dedicar a fer sonar peces que m'agradaven especialment, i de les que, en el seu moment, n'havia quedat contenta del resultat.
Una, és clar, no té la agilitat adequada, doncs fa quasi bé trenta anys que no li dóna a la tecla, essent especialment visible si considerem la ma esquerra.
I això no em deixa fer música, doncs ja començo per no tocar les tecles com deuria.
Així que, ahir, i també per rememorar, vaig agafar un dels primers llibres de piano, sinó el primer, i em vaig dedicar a passar molts d'aquells exercicis força bàsics, però sempre fent música.
Crec que hi ha una gran diferència entre tocar una peça i fer música.
Qualsevol melodia, per senzilla o complicada que sigui, pot sonar com un seguit de notes o ser música. Ser com una màquina, o tenir ànima.
I aquí és a on comença el goig.
I el començo a trobar en soledat, emocionant-me alhora pel record d'aquells sons oblidats, i per la mica de música que els hi aconsegueixo treure.
He començat un camí llarg, preludi d'una feina molt important per a mi, que m'ajuda a retrobar la meva essència.