Avui potser voldries escriure de moltes coses, o potser de res en concret.
Has viscut un cap de setmana intens, i només somnies en el recer dels llençols i la lectura.
Ni la música que t'acompanya aconsegueix vèncer l'embotament d'aquest cervell cansat, que encara es sorprèn d'aquesta nova vida, planera i plaent, feliç, que encetes per segona vegada.
No goses mirar enrere, doncs no vols que el moment es trenqui; que s'esvaeixi com el fum que avui has sentit fet música per primera vegada.
I mires que la base sigui ferma, i et preocupa la qualitat de les pedres que basteixen el castell, que no s'ha de tornar mai més sorra.
Potser més endavant podràs obrir aquell calaix per treure'n imatges d'altres vides, i les podràs mirar sense sentir aquella barreja de dolor i enyor que t'esquinçava la pell, que et nafrava l'ànima.
Potser més endavant penjaràs un quadre al menjador, i somriuràs evocant tot allò que t'alenava.
Tanta llum. Tanta màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada