47!

M'he llevat pensant en el menú. Finalment, he desfet tot el pla anterior i començo de nou.
Aquesta tarda la passaré als fogons (això dels fogons és un dir; jo, a la vitro), per preparar les menges que oferiré als amics demà al vespre.
I és que avui faig anys. Quaranta set.
No sembla un bon número, ja que veig més propera la aterrada als cinquanta, però, tot i així, li trauré tot el suc de que sigui capaç.
Visc, i sóc feliç. Cada cop més.
La vida a casa, la mare, els amics, tot rutlla.
I l'ànima, que sembla que torna a mirar-se els arbres des del cel, en un vol planer, tota tranquil·la.
No tinc totes les fites primordials aconseguides, però segueixo treballant, esforçant-me de valent per millorar les coses.
Ahir la mama em va dir que ja tinc més ma que ella amb les plantes.
Això no és del tot cert ja que ella és molt entesa, però sí que és veritat que els hi vaig agafant el traç alhora que ella, amb la pèrdua de poder cognitiu, també els hi ha perdut aquell punt fantàstic que la caracteritzava.
Tot i així, és un gran elogi, i mostra una mica el com em sento i del que sóc capaç.
Aquestes festes han estat entranyables, dolces i divertides. Demà espero que també.
I la resta de l'any me la miro amb empenta, esforç i alegria doncs espero aconseguir totes aquelles coses que tant m'il·lusionen.