Barreja deliciosa

Aprofitant l'avinentesa de les vacances sobtades del Tomàs, el cap de setmana passat varem marxar a la Vall de Boí.
Varen ser uns dies preciosos, intensos, que ens han ajudat a dur aquesta setmana tan complicada.
Romànic i natura. Quina barreja tan fantàstica.
Potser sabeu de la meva passió per l'art romànic. De sempre.
Ni us imagineu la de vegades que he fet voltar al Tomàs per gaudir d'aquestes meravelles de les quals el nostre país en posseeix una bona mostra.
I les vegades que li he demanat de fer fotografies de detalls de les pedres que jo no era capaç de fer.
Sempre m'ha sorprès que aquelles pintures, amb tanta força, fossin considerades bàrbares segles enllà, amagades i malmeses.
La seva magnificència no rau en el detall acurat de les figures, sinó en tot el que transmeten.
A mi em reconforten, i m'ajuden a pregar.
De segur que a la gent que va tenir la gran sort de veure-les amb tota la seva esplendor, a més de fruir-les, se sentien acomboiades per Déu.
I l'arquitectura. Sòbriament deliciosa. Immensa dins les seves reduïdes dimensions.
Buscaré una estona per triar algunes imatges i penjar-les aquí al bloc.
De les meves. Sense aprofitar-me de les tècnicament molt millors que segur sortiran de la càmera del Tomàs.