dijous, 28 d’abril del 2011
Flaixos
Tinc molt poca veu. El Floc em mira, inquisidor. Vol sortir. El coll em fa la guitza. He pelat les pastanagues. Plou, i el Floc ho escolta desencisat. Api, m'agrada l'api a les verdures. Miro d'allargar les tardes, però no s'eixamplen. Ho puc fer! Ho puc fer! Aquests jerseis, plegats de seguida! L'extractor, fa molt soroll. Encara no tic clar com vestir-me el diumenge; potser tampoc el dissabte. Sembla que la pluja és més lleugera. No, encara plou força. Núvols grisos. Les mongetes verdes també bullen. Faré una bona truita. De verdures. Recorda programar la rentadora. Roses de colors vius contra la grisor del cel. Organització. Un cert neguit. No hi cap tot. No hi cap tot. Aquest calendari, tan difícil de lligar. La roba de planxa. Partitures. Quina llauna la afonia. La verdura va ballant dins el seu bany calent. Potser soparé abans. Per la pluja. Aquella conversa, a veure si la podem mantenir. Dissabte. Paper de regal. No te'l deixis! Mira que si m'hi presento sense... no! Festa esperada. Il·lusió. I la pluja, que no s'atura. Aquells cabells recollits... ainx! jo no ho faria, mai! Poca veu. Alemany. Màster i desorganització. Incompetents! Be, per la propera setmana. Dimarts comprimit. Metges i més metges. Xafogor. I ara què? Traducció. Inici. Traurem la pols en aquells llibres. Repte. Làmines per emmarcar. Massa lectures interessants. Esfilagarsa el temps. Fes-lo condir. Com aquells menjars de postguerra. Allargar el tall. I ara, verduretes. Massa farts. Massa greix. Missatges que entren. Feina. Vinga mails de feina! Estrès. Viatge. Sort que jo només volo esporàdicament. Demà vindrà cansat. Pilotes. Alegria. País. Sempre país. I la verdura. Ara sí que marxem!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada