Marc

Aquest cap de setmana ha girat al voltant d'una festa d'aniversari.
El Marc, el fill dels nostres amics de tota la vida, ha fet divuit anys, i els seus pares li varen muntar una festa sorpresa de les més boniques que he viscut mai.
Allà hi érem tots, família, amics del nano i dels pares, i algú molt, però que molt important per a ell.
El Marc és un noi molt especial. Ha heretat el tarannà del seu pare, obert, amb do de gents i molt amic dels seus amics.
El que més m'agrada d'ell, però, és la seva sensibilitat. Estima, i fa saber que estima, sense embuts; sense vergonya.
Jo tinc la gran sort d'haver connectat molt bé amb ell des de l'etapa d'adolescent, i confesso que em sento orgullosa de dir que més d'un cop m'ha fet confiança. Ha compartit amb mi qüestions importants.
Té molta ma amb la càmera de fotos i aquella manera d'agafar-la tan especial que poca gent aconsegueix i que fa tan orgullós al Tomàs.
Aquest cap de setmana ens ha fet emocionar una vegada rere l'altra, amb els seus sentiments a flor de pell, i aquest agraïment que ens ha vessat com un gran riu d'aigua fresca i neta.
És algú amb un gran futur a nivell humà i, si s'ho acaba de creure, també a nivell professional, doncs pot brillar amb llum pròpia dins d'aquest món artístic i pragmàtic alhora de la fotografia.
Li desitjo de tot cor que trobi el seu camí a la vida, i sigui sempre tan especial com ara.
Nosaltres però, l'estimarem sempre. Incondicionalment.