Til·la

Hi ha una persona, que treballa amb mi al laboratori, que es dedica a allargassar la seva feina tot el que pot, per tal de no arribar cap dia a acabar-la.
És algú que no es concentra, que tot el sant dia es dedica a escoltar les converses dels altres, a mirar les pantalles d'ordinador per veure què s'hi cou, i a ficar cullerada a base de constants comentaris al·lusius a qualsevol de les coses que passen al seu voltant.
Sempre posa l'excusa que no té temps, i em consta que en perd força cada matí a la seva ronda de feina per la fàbrica.
Ara disposa de vora cent minuts més al dia, i fins i tot aconsegueix realitzar menys treball amb aquesta actitud.
La hauríeu de sentir badallar en veu alta i molestar-se si se li fa el més mínim comentari al·lusiu.
Els papers es multipliquen, i les caixes també.
I ella ven a tort i a dret com de bona treballadora és.
Arriba a plorar desconsoladament si se li fa qualsevol retret, doncs exhibeix una succeptibilitat exacerbada.
Avui m'he arribat a posar molt nerviosa ja que en sentir el badall no he pogut evitar anar-me fixant en ella.
Poc tinc a fer, però de vegades la sang em bull i m'acabo tensant.
Hauré de prendre molta til·la.