Ha estat una setmana dura. Com fa temps no recordo.
Sorprenentment, al contrari del que sempre em diu l'ànima, aquest cop no em ve de gust plasmar aquí els fets. Ho deixo per a la intimitat amb els meus millors amics.
És bonic saber que comptes amb aquest recer, a on pots deixar anar sense embuts el teu jo més intim. I t'escolten. I t'estimen escoltant-te.
És un nombre molt escàs, però més que suficient, de qui els consells són agraïts i a qui, quan es dóna el cas, també t'atreveixes a aconsellar, amb aquella confiança.
I te'ls estimes. Incondicional i particularment. Per voltes que doni la vida. Per anys que passin.
I et sents estimada. Amb aquella relació tan especial i diferent amb cada un d'ells.
Aquí el meu homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada