Estic esperant, enmig d'una grisor i un vent fresc que no es corresponen als darrers dies, que el centrifugat acabi i així poder estendre la rentadora de llana que, delicada de per sí, conté un parell de peces de color fosc que encara s'entesten a donar la nota, i no es convenient deixar molta estona en repòs barrejades.
És un impàs abans de reiniciar el màster d'alemany que, en la provatura del primer dia, va tenir més de baixades de programes que d'estudi.
Clar que, ara que hi penso, avui ho treballo a casa, i potser el meu ordinador també sent la necessitat de demanar-me coses. A veure què passa.
Han estat uns dies de lluita intensa. De metges i de provatures amb el meu esquema de temps que, poc a poc vaig perfilant.
De moment, el que es ressenteix més és la dieta, ja que no estic per massa sacrificis quan em sento tan embolicada. Però bé, espero que la endocrina ho entengui el proper dilluns.
Em vaig trobant, i vaig trobant espais que fa uns dies em semblaven impossibles.
Petites victòries.
Crec que ja puc anar a estendre.
Properament hi torno. M'ho prometo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada