La tarda del dissabte va ser genial.
Ja feia temps que li anava al darrera i, pel matí, varem comprar un d'aquells armaris de plàstic que resisteixen la intempèrie i que tant li calia al meu safareig.
Tres portes, amb tot d'estants per desar-hi sabons i suavitzants, els estris del Floc, escombres, aspirador i tantes coses que fan servei a casa.
Així que després d'un descans reparador, a mitja tarda ens disposàvem a muntar l'interior d'aquella gran caixa que ens prometia només deu minuts de feina sense necessitat de cap mena d'eina.
Com podeu imaginar no va ser així, ja que només la distribució i recompte de les peces ens va prendre gairebé tot aquell temps.
Tot i que hi va haver petits moments d'incertesa, la cosa va derivar ràpidament al bon humor i les rialles, tot fent broma de com es poden arribar a estirar deu minuts.
Finalment l'armari va quedar muntat, i el safareig i la cuina nets i endreçats.
Paradoxalment, tot i el nou moble, l'ordre fa que l'espai sigui molt més ampli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada