Fa uns minuts ha entrat el meu company al laboratori i m'ha trobat amb una ma a la cara, tota embadalida, escoltant i veient una gravació d'un concert per a violí i orquestra de Bach, amb Isaac Stern com a solista i director.
Sempre que puc, aprofito l'estona del migdia per xafardejar alguns blocs que m'agraden i avui he escoltat dues peces d'aquelles que aconsegueixen que pugi al cel fins i tot estant entre mig de cartutxos de silicona.
I ara el meu esguard gaudeix d'un somriure dolç i feliç, que reflexa la meva ànima, tot i la gran matinada que he hagut de fer per anar de metges a ciutat amb la mare.
Gairebé no entenc com he pogut viure uns anys d'abstinència de música.
Segur que haurien estat infinitament més feliços.
1 comentari:
Ainx! si publico des del laboratori no em respecta els punts i a part i sembla tot una botifarra!
Ja ho he arranjat.
Publica un comentari a l'entrada