Sentiments

Cap de setmana ple, però no amb la sensació d'intensitat, sinó amb un transcórrer plàcid. Una cosa darrera d'altra.
Sopar íntim de divendres, dinar de dissabte amb una gran convidada, la mare, i ressopó a Barcelona, a casa d'uns amics inesborrables. Avui cervesseta d'aperitiu amb una molt bona amiga i tarda de descans.
Una mica la impressió d'una tarda massa curta, en la que per tota feina he fet una llegida en aquella cantata de Bach que em té enfeinada, i un petit viatge de neteja dins la closca del piano.
M'agradaria escriure. Descriure el que em passa. Aquest garbuix de sentiments que em bullen pel cervell i em fan pessigolles a la panxa. Coses alegres i tristes. Vida, estimació, amor, tristesa i enyor anticipat.
I és que, per bones que siguin les coses que em passen, hi ha aquell baix continu que mai no calla i que em fa present aquesta davallada de la mare, que no sé gestionar millor i que em pren moltes neurones.
Ho visc alhora amb l'alegria del goig novell d'estar juntes i en harmonia, i amb el neguit per aquest equilibri inestable en el que va passant els dies.
I visc un estrès important que em pren forces i que no acabo de saber per a on atacar.
Demano paciència a tothom qui comparteix els meus moments, i també als que passen per aquí de tant en tant per veure el què explico, doncs la qüestió és recurrent, però suposo que és la meva manera de dur-la endavant.
Tot i així, la vida és generosa amb mi i m'atorga vivències que em fan sentir molt feliç.