Omples els silencis
d'aquestes gotes de música
mesurades, concises,
que donen pas al gran esclat,
la música de totes les músiques,
aquesta plenitud que, per sorpresa,
omple l'espai de melodia.
Ara hi tornes,
barrejant-te amb el fraseig
i omplint la calma retrobada.
No ens embrutarem les sabates,
eteris com la música,
però, alhora robustos,
sabrem de les nostres petjades.
1 comentari:
Tot escoltant Miserere, d'Arvo Pärt.
Publica un comentari a l'entrada