Avui aterro aquí sense saber gaire per a on tirar. Tinc massa coses de les que escriure.
Ara sembla que visc un moment especial, doncs començo a desentortolligar coses.
La meva metgessa diu que aconseguirem arribar a fer net, i llavors podré enfrontar-me als meus reptes.
De moment, ho treballo a tres bandes, ajudant-me tant de la medecina tradicional, la psicologia i una teràpia alternativa. I vaig fent.
Cada vegada entenc més les meves circumstàncies, i cada vegada sóc més capaç d'enfrontar-m'hi i, a poc a poc, acumular victòries dins d'aquest ràtio tan desfavorable que fins ara han estat les meves conquestes.
Sembla que alleugereixo la motxilla que, com diu un amic, tots duem a l'esquena.
Així, miro d'anar passejant-me pels racons més inhòspits de les meves neurones, que em miren agraïdes en veure que, de mica en mica, poden ballar més lleugeres dins la troca del meu cervell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada