Viatge

Massa dies sense trobar un moment per passar per aquí. Aquesta barreja d'escassetat de temps i abundància d'estrès és un còctel demolidor.
Acabo d'escoltar un bolero al facebook, molt bonic, i he retrobat la veu del pare. Quantes emocions!
Ahir vaig començar un petit curs de cant gregorià, i aquest va ser el motiu de baixar d'hora a Barcelona malgrat l'aiguat.
El viatge però, em va dur una baixada bonica i relaxant en mig d'una boira densa, tupida, d'aquelles que fins i tot et fan posar el llum especial del cotxe -i jo no en sóc gaire amant- doncs tot just s'albiraven els llums dels altres cotxes en tenir-los molt de prop.
És tota una sensació el fet de trobar-te dins d'aquell univers blanc en el que només hi ets tu amb tu mateixa sense ingerències exteriors.
I condueixes gaudint del no res del paisatge, de la sensació de silenci malgrat les noticies que no paren de brollar de la radio, referents en a aquesta catàstrofe natural que ha assolat el Japó i de la que, malgrat tot, penso que en reeixiran en un temps prudencial, sobretot si són capaços de controlar correctament els problemes que els hi estan creant els desperfectes a les centrals nuclears. Crec en aquest poble immensament treballador i organitzat.
Condueixes dins la boira oblidant el neguit d'anar amb el temps just, ja que t'has hagut de canviar sencera de roba i calçat degut a la mullena espectacular que t'ha xopat mentre miraves que el Floc donés només una petita volta.
I penses en la música, i en la satisfacció que et dóna la seva coneixença. Aquell món immens del qual només aspires a esgarrapar-ne l'escorça i que sempre ha format part de la teva vida.
I et sents moderadament feliç.