Des del inici tenia clar l'autor, Miquel Martí i Pol, que és un dels poetes que aconsegueixen arribar-me al moll de l'os. Ara, dubtava de quin poema triar.
Donada la meva gran davallada física d'aquests últims temps, tot indicava que triaria un poema trist, doncs és la lectura que més m'atreia
"Avui el cor es perdrà pels camins més incerts..."
però finalment la escollida ha estat una obra que, si bé no es pot considerar alegra, sí esperançada.
La calma després del neguit i la tempesta. El tornar amb noves energies un cop alleugerit l'esperit.
Com la vida.
Aquí el deixo:
DESPRÉS
S'encalma el temps a l'encordat del vent.
Per l'abrupte pendent d'aquesta tarda
davallo lentament.
No em són estranyes
les fites del retorn, que molt sovintl'he fet, aquest camí.
Reposo en el pedrís de les paraules.
Ara em reprenc, i és bo sentir la pluja
de mi mateix que em renta i em fecunda.
De l'altra riba estant d'aquesta espera
algú crida el meu nom; i jo responc,
volenterós i esperançat com sempre.
Miquel Martí i Pol
Temps d'interluni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada