Mercadeig

Ahir, en anar a comprar el llibre de Sant Jordi, vaig haver d'anar al Passeig de l'Església, que és el lloc a on els llibreters havien posat la paradeta.
Així, i malgrat que anava amb els minuts contats, em vaig trobar una munió de gent coneguda doncs, a més, també hi havia totes les parades dels partits polítics que es presenten a les properes eleccions municipals.
Em vaig fixar en una flor preciosa que duia un conegut a la ma. Una rosa d'un color blau molt viu que, malgrat que normalment no m'agraden aquests experiments, em va captivar.
En comentar-ho, em va explicar que la donava un determinat partit polític, i que també en portava una altra, vermella, d'un partit de signe absolutament contrari.
Llavors, en voler ell explicar-me la seva teoria al respecte, em vaig adonar del mercadeig al que estava assistint.
Flors per vots. Gent a la recerca del premi olorós. Somriures forçats i esforçats per tal de fer adeptes. Ramells de roses de tots els colors polítics en mans d'abstencionistes.
I tot plegat em va fer una mica d'angúnia.
Crec que una votació és quelcom important, que cal pensar amb temps. Escoltar el que et proposen uns i altres, i valorar la feina feta. Ser conseqüent amb la idea de País o de poble que vols i votar en conseqüència.
Tot i així sempre es generen dubtes i decepcions. Sorpreses, bones i dolentes.
Una flor mai hauria de servir per afalagar-nos i decantar un vot.
Jo ahir vaig rebre la rosa que volia. La rosa triada amb molta cura per qui m'estima i m'acompanya.
La meva rosa de Sant Jordi.