Esperes la calma

Avui, encara que t'ha durat poc, t'has relaxat de debò per primera vegada.
El matí, de passejada tranquil·la pel bosc al ritme pausat que marca el Floc, i el migdia, de repòs a l'herba del jardí. Una estona de lectura, amb la barreja d'ombra i sol preparada conjuntament pel llençol de núvols que s'entestava a cobrir el cel i l'arbre que et feia de recer.
Amb aigua al final.
Aquest cop les piscines, tot i que nedaves sola, no eren tan íntimes com acostumen a ser al vespre.
A més de la companyia de casa, uns veïns eren a l'herba tot provant d'esgarrapar engrunes al sol.
Tot i així, deliciós.
Ahir vas estrenar ulleres.
Com que són només per veure-hi de prop, has escollit un model força atrevit.
Tenies clar que si haguessis substituït les progressives, t'hauries comprat aquella muntura de color blanc trencat, amb les barnilles ratllades amb un carei translúcid. Precioses i lleugerament més discretes. Però finalment t'has decidit per un model vermell, amb les vores blanques i eixamplades pels voltants. Molt dels seixanta.
I t'agrades amb aquest look, a més d'estar força més còmoda davant la pantalla i els llibres.
Passes la primera setmana de vacances. I encares les dues restants amb aquest mix de lleure i estudi, mentre esperes que la calma t'empapi fins al moll de l'os.