Espurna

Creus que ja no és hora de posar-t'hi, però, com amb tantes altres coses, sents el neguit de tenir abandonat aquest espai que tant de tu diu i tant t'ha ajudat a escampar boires.
Et ballen massa coses al cap que podrien omplir un post, però el garbuix és important i no saps com triar.
I no ho fas. Solament plasmes el neguit per al poc temps que et dediques pell endins.
Vius amb força i, poc a poc, retrobes l'energia que et calia.
Penses que, a poc que el cuidis, el cos et donarà treva i retrobaràs espais i lletres.
De moment, però, només aquesta espurna.
Aviat hi haurà foguera.