Cinquanta!

Als pocs mesos de començar a sortir amb el meu marit vaig tenir la oportunitat de pujar a casa seva una estona.
Allà, em varen impressionar força aquelles vitrines amb porcellanes bones, cristall i fins i tot alguna joia antiga, objectes tots ells curosament exposats.
Una cosa però, em va cridar l'atenció: una placa que feia una colla d'anys els amics li havien regalat al meu sogre en la que deia "¡Ánimo Agustín, a por los otros cincuenta!"
Havia estat un regal per al seu cinquanta aniversari, és clar.
Jo, en aquells moments, tenia dinou anys, i recordo perfectament que vaig pensar com de lluny quedava aquella xifra tan gran.
Doncs bé, avui, precisament avui, és el meu marit qui fa els cinquanta.
És tota una barreja de sensacions!
Vulguis o no, és un número que sembla una mica gran, molt rodó, que es pot veure com el preludi de la davallada.
Jo, molt més positiva, me'l miro amb una certa il·lusió, ja que sembla que comences un període de maduresa, en el que pots gaudir de la vida amb coneixement de causa.
També he de dir que n'han de passar una mica més de cinc perquè sigui jo qui els celebri, i a veure què explico llavors!
De moment, una setmana de disbauxa, de corredisses, repassades de llistes de compra, de mil detalls a tenir en compte, ja que demà hi ha festa grossa.
Els amics més propers, bon menjar, molta gresca i tot un gran muntatge del que no puc desvetllar res per motius obvis.
Aquesta nit, un soparet especial a casa.
Desitjo que sàpiga encetar aquesta nova etapa amb empenta, il·lusió i molta energia, tot provant de mirar endavant, traient profit de les experiències viscudes, bones i dolentes, gaudint de la gent que l'envolta i estimant, generosament, als qui ens l'estimem.
Moltes felicitats, Tomi!