diumenge, 16 de novembre del 2008

Patrons

Ahir 15 de Novembre va ser Sant Albert el Gran, patró dels químics, i el proper dissabte, 22, serà Santa Cecília, patrona dels músics.
Sempre m'ha semblat curiós que en només una setmana se celebrin tots dos.
I és que són les dues coses que han omplert les meves hores d'estudi, i la meva vida.
Quan era adolescent i s'havia de triar els estudis superiors, a l'escola varen fer-nos algunes xerrades d'orientació, de les que en recordo especialment una en la que el noi que va venir, guitarra en ma, ens explicava com compaginava la medecina i la música. Com es podia portar alhora el vessant científic i l'artístic, i l'estranyesa de la gent.
Com us podeu imaginar, a mi em va semblar molt normal el fet que la mateixa persona gaudís amb coses tan diferents.
Penso que les persones som molt complexes, i hi caben moltes coses a dins.
Fa pocs dies, algú es va sorprendre molt amb les meves preferències musicals. El fet de veure'm riallera i un pel escandalosa, amb una imatge no del tot convencional, no li encaixava amb la seriositat del meu repertori de capçalera.
Tinc una subscripció des de joveneta a una revista científica de nivell, i, a més, sempre que puc, compro una revista de música antiga.
La rigorositat d'un estudi científic no està gens renyida, per a mi, amb la passió que em desperta aquella música. Tot plegat m'omple la vida.
Així, ara, sense participar de les festes corresponents, segueixo recordant els dos patrons, que celebren en dates tan properes.

4 comentaris:

Marc ha dit...

Aver intentare q sentengi ok?
Weno si juntem els dos patrons tenim a santa Cesca. jeje La edad q as dit es la meva elegir els estudis superiors i tal anda q no es xungo i weno q no me imagino a tu en on treballes pq nesesites concentracio i cilenci segur i per a tu aixo es imposible perq sempre estas riallera escandalosa saltinbanki i no pots estar quieta osigi q nuse com tu fas.
No vui ni imaginar com eres en la teva adolescencia.
jeje

xD

No hay madres sufriendo ni mas hombres perdiendo,
no hay favelas ni ancianos en callejuelas pidiendo,
solo artistas creando con inspiracion divina,
pintando, esculpiendo, escribiendo poesias y rimas.

Cesca ha dit...

Marc, encara que no t'ho sembli, puc estar tot un matí concentrada fent feina i quasi bé sense parlar; només de tant en tant una xerradeta o un cafè per relaxar.
Em sembla que, d'adolescent, era més o menys com ara, però amb trenes. Reia molt amb la gent, i a casa, sola i seriosa, amb mi mateixa, també feliç.
Molts petonets!!!!

Cesca ha dit...

Aquest cop, t'he entès a la primera!!!!
Je, je....

Marc ha dit...

jeje q be!