És temps d'olives

És temps d'olives.
L'any passat per aquestes dates, una molt bona amiga i veïna que té una olivera al jardí em va proposar de fer olives jo mateixa.
Amb les seves directrius ho vaig fer, i vaig gaudir d'un parell de pots d'arbequines força bones.
A casa encara diuen que els hi faltava una mica de gust, però potser no vaig posar prou herbes.
Aquesta setmana me n'ha tornat a portar, i ja he començat el procés.
Ara les tinc en aquell bol gran de color pistatxo, que vaig comprar en època de sequera per recollir l'aigua de les verdures, i que em fa força servei, amb aigua fins al capdamunt, que els hi hauré de canviar cada dia dins del plaç d'un parell de setmanes.
Un cop escorregudes, aniran a pots de vidre amb aigua salada, concentració 10:1 (un kilo de sal per cada 10 litres d'aigua), als que afegiré herbes aromàtiques.
Ella parla d'estragó, fonoll, llorer, però també fa la combinació de farigola, romaní, llorer i peles de llimona.
Potser em decideixo a fer els pots diferents, i en un d'ells també hi afegiré sajolida, que ja és per a això.
Passats uns quinze dies, encara que jo vaig haver de trigar unes quatre setmanes, ja es poden consumir.
A veure com queden!