Aigua.
Avui n'ha caigut una bona quantitat.
Aquest migdia, des del laboratori, impressionava el veure aquella cortina d'aigua al davant del que semblava un mur gris, fet pels mateixos núvols.
Els llamps i trons queien a dojo i el ressò de la pluja en la teulada de la nau industrial era important.
Ara, en pujar a casa, quan tot semblava amainar, un arc de Sant Martí dels més grans que hagi vist mai travessava la costa del Baix Llobregat.
Sempre em sorprèn la grandesa de la natura.
M'agrada sentir-me menuda davant la seva magnificència, i agraeixo el poder-la gaudir.
Em proporciona moments de reflexió i felicitat.
2 comentaris:
I la natura ens dona molta energia quan ens manca.
És veritat! Molta energia!
Publica un comentari a l'entrada