dimecres, 24 de febrer del 2010

Aquell llibre esgrogueït

Ahir, amb ocasió de la presentació d'un nou treball d'un cantant català dels de tota la vida, però que no és gaire del meu grat, vaig recordar la meva primera compra d'un llibre de poemes. De Miguel Hernández, a qui també va dedicat el disc.
Jo no tindria més de dotze o tretze anys, i necessitava fer un treball sobre un poeta de parla castellana.
Ho vaig comentar al pare i, en sortir del conservatori, em va dur a una llibreria que jo recordo petita, fosca i atapeïda, que hi havia en front, allà al carrer Bruc.
Se que ho varem estar parlant amb el llibreter, i vaig sortir d'allà amb un llibre en edició de butxaca, molt senzilla, amb un paper bast i lleugerament esgrogueït, d'un recull dels seus poemes.
No recordo el treball de l'escola, però sí que recordo que vaig anar llegint aquelles lletres.
Ara el llibre té els fulls d'un color marró pujat i ahir, en obrir-lo, vaig veure que hi ha guardats papers amb anotacions meves.
Potser valdrà la pena tornar-lo a fullejar. Fa massa temps que no ho faig.