Quarts de vuit del matí. Ja era a punt per marxar.
Com sempre, he anat a l'armari de l'entrada per agafar l'anorac i la bufanda.
Encara fa fred aquests dies i jo sóc fredolica de mena; potser no de mena però sí des que sóc reumàtica.
En posar-me'l, una gran calorinada m'ha envaït. Així, de cop i volta.
Tenia pressa i m'he quedat un moment sense saber què fer; quina roba posar-me.
He baixat les escales amb l'anorac descordat i la bufanda a la ma, amb totes les ganes de treure'm aquelles peces.
En arribar al cotxe tot seguia igual. I jo, també, dubtant.
Fa un parell de setmanes que he entrat en el que sembla una fase més d'aquest període anomenat menopausa, del que he estat en fase "pre" tant de temps.
Potser sí que tot arrenca.
De moment, sense saber gaire quina roba vestir, doncs, en general, visc força més acalorada.
2 comentaris:
he fet el cami a l'inversa... a la nit encara durava el fogot, eh ? . Serà qûestio de ser una dona ceba...amb capes per treure i posar..
Mercè Anònima
Hola Mercè anònima!
Tens tota la raó, ahir a la nit la cosa encara estava en marxa, fins que de cop vaig agafar fred, i m'he llevat esternudant!
Ja procuro anar de ceba, no et pensis, però tot i així, encara no sempre la encerto.
M'hauràs d'explicar això del camí a la inversa... ¿?
Publica un comentari a l'entrada