Un peix al Montau
divendres, 19 de febrer del 2010
Lluny
M’agrada aquesta calma
que visc.
De tant en tant,
una alenada d’aire fresc,
plaent,
m’esbulla els cabells.
I jo somric.
I et visc a l’eteri,
lluny però intens.
Lluny…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada