Crisi

Sembla que el pitjor ha passat. Diuen que ets dins d'una crisi curativa, que s'han remogut massa coses, i és normal.
I que n'hi haurà més, però més espaiades i cada cop més lleugeres.
T'ha sorprès molt ara, doncs eres en un moment bo, especialment bo.
Però sembla que, encara que treballes molt el nivell conscient, a dins de l'inconscient hi ha moltes coses que no són al teu abast, i sembla que hi ha molta ràbia acumulada, de temps. D'anys. Molts anys.
Et molesta que et parlin de ràbia, doncs és un sentiment que no t'agrada gens, i penses que deu de ser produïda per els neguits i frustracions que vas patir en la joventut tan complicada que et va tocar viure.
Et fa l'efecte que a casa tenen por, però, malgrat els entrebancs inevitables, tens clar que aquest camí ara és ample i lluminós, i et ve molt de gust fer-lo, acompanyada de qui fa tants anys és al teu costat. Heu aconseguit sortir d'aquell bosc tenebrós, i creus que per sempre més.
I ja no et fan mal les músiques antigues, perquè ara no necessites somiar.
Has de meditar quant d'ovella (acceptació) i quant de tigre (decisió) vols ser per a la resta d'àmbits que et conformen, i has de pensar en aquells temps difícils per tal de fer conscient tot el dolor que encara bloqueja part de la teva vida actual.
Quina feinada!