El dijous al vespre vaig tenir la oportunitat d'escoltar a les ones "Spiegel im spiegel" d'Arvo Pärt.
És una peça curta, en la que un piano porta el que podríem dir un baix continu, però extremadament delicat, quasi eteri, a sobre del que un violí crea una melodia íntima, emocionant.
Jo era a punt d'entrar al supermercat, i no vaig ser capaç d'apagar la ràdio fins que es va acabar.
Aquest compositor crea una màgia que em fascina i emociona.
Si podeu, escolteu-lo.
3 comentaris:
Ai! Que va ser divendres...
és preciosa Cesca... com gotes de neu desfent-se i lliscant entre les branques d'un gran arbre...
Mercè
Ohhh!! Molt bonic Mercè!!
Veig la imatge...
Celebro que t'agradi!
Gràcies per tot. Tot.
Publica un comentari a l'entrada