Nabius dansaires

Avui he estat a casa. Divendres de ere.
Ha estat un divendres aprofitat. N'estic satisfeta.
Aquests dies toca maldecap. Una pressió constant, de baixa intensitat, que sembla que també és producte de tot el que estem removent amb el tractament.
I també nervis. No en sóc gaire conscient, però contracturo la esquena i el clatell a nivells molt importants. Fins i tot em quedo sense tacte als dits de les mans.
Però anem fent.
Avui, a més de fer una bona sessió d'endreça i neteja a casa i passar pel dentista, he cuinat.
He fet un pastís de taronja i xocolata per a la celebració de demà. Dos aniversaris.
Ells no ho saben, però els hi penso gastar una petita broma amb les espelmes tot sumant les dues edats.
També he fet una coca. Per al vespre, després del futbol.
La he fet amb una nova farina que sembla que ja porta gasificants, però, tot i així, li he posat un sobret extra de llevat.
Hauríeu d'haver vist com vessava la pasta pel forat del mig del motlle circular que he emprat, de tant que ha pujat. Jo m'ho anava mirant pel vidre del forn, i veia com també anaven caient alguns dels nabius que hi he afegit i que s'han passat un munt d'hores tot hidratant-se dins d'un pot amb rom.
Les meves aventures amb el forn!
Ara, a preparar un soparet d'aquells tranquils, per gaudir una mica a casa, doncs la resta del cap de setmana la farem en companyia.