He mirat molt per la finestra. Aquests dies, he mirat molt per la finestra.
Alguns núvols s'han passejat pel mig d'un cel blau, intens, i també he anat veient algunes cues d'aquelles que deixen els avions, blanques, de vapor d'aigua. I les he vist esvair-se, amb tota la calma.
I m'he mirat molt les plantes. Aquests dies he cuidat molt les plantes. Les primeres forces les he dedicat a les plantes. I m'ha ajudat fer-ho. Molt.
I ara torno a poder escoltar música. El maldecap ha baixat, i ja puc escoltar música.
Música calma, música plena de records, de vivències.
I poc a poc, vaig retrobant el meu to, la meva essència.
El cos encara mana força, però vaig tornant. Amb calma.
Miraré de donar un tempo pausat a la meva vida. Si més no, he posat un rallentando a la meva veu, a la meva corda.
I provaré de seguir-lo, per tal d'agafar forces, i per tal de mantenir-les.
Viuré en adagio, i gaudiré de la vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada