Moments de comiat

En la vida hi ha moments per a tot, i ara sembla que són moments de comiat.
Penso que els comiats són importants, i s'han de fer amb molta cura.
El dir adéu a algú amb qui has compartit moments de la vida és quasi bé tan important com aquesta mateixa vida.
I així ho està fent la Montserrat.
La lluita amb la malaltia ha anat deixant pas a la certesa que tot s'acaba, i, tal i com sempre ha fet, comparteix amb ell totes les hores possibles.
I penso que li dóna un adéu íntim, estimant-lo i cuidant-lo, sempre al seu costat.
Sempre he trobat a faltar el fet d'acomiadar-me del pare.
M'ha quedat un ofec produït per totes les coses que li hauria volgut explicar, per tots els sentiments que m'hauria agradat abocar-li, tal i com sóc jo amb aquestes coses.
Segur que també li hauria demanat perdó per tot de coses que un adolescent no acaba de portar alhora, i, per mal gestionades, creen una certa distància.
M'hauria agradat arecerar-me un cop més al seu costat i sentir la seva generositat, la seva força.
I mirar els seus ulls clars i agafar les seves mans grans, poderoses, i acostar-les a la meva galta.
Sembla que són moments de comiat, i jo no t'he pogut dir adéu, pare.