Dies rars

Vivim uns dies rars.
De vegades tinc la impressió que estic immersa dins d'una espiral de despropòsits i, miri cap a on miri, tot rutlla malament.
Amics i coneguts amb greus problemes econòmics, als que no saps ben bé què dir quan t'ho comuniquen.
Amics i coneguts amb familiars que pateixen malalties importants, d'altres que, de tan importants, posen en perill la vida; i encara altres, amb menys sort, que ja han passat pel cementiri a plorar.
I xacres personals que em posen molt alt el nivell d'exigència, fins a un punt de desconcert que em costa de saltar.
Per una altra part, analitzant la meva situació personal, no hi hauria d'haver gaire motiu de queixa.
El cor funciona, amb un enteniment que no coneixia fa anys.
Hem rebut de valent per la crisi econòmica, però no fins al punt de tenir problemes.
La mare, dins de tot, bé anímicament i controlada mèdicament.
Les meves xacres, si bé tots juntes formen un grup poderós, destriades cap d'elles és prou greu i les anirem acotant, com sempre hem fet.
Una bona colla d'amics al voltant, i les amigues de tota la vida. Les meves tres amigues especials, que em fan sentir molt afortunada i sempre acompanyada, molt estimada.
És una època complicada en la que no he de deixar de trobar moments com aquest, per recapacitar, acceptar les situacions que visc, i trobar tot el munt de coses bones que m'envolten.
Ara, tot i que fins i tot he deixat una mica de banda el meu maquillatge, mai he oblidat de posar-me el somriure.