Maria

La tarda és grisa, encapotada i humida; pesada.
Jo, encara a mig camí de la descompressió necessària després de la voràgine d'aquests últims quinze dies. Cansament però, sobretot, emocions al límit.
Acabo de posar aquella música que fa íntim el moment, i procedeixo a descriure un dels punts que m'han emocionat més. Els altres, gravats molt endins, els aniré desgranant de mica en mica.
Hem dit adéu a la Maria.
La Maria ha estat present en moltes celebracions amb la colla d'amics de Begues.
Gran cuinera, sempre ha col·laborat en la preparació dels àpats de casa de la Marga, la seva filla i gran amiga meva.
A la Maria li agradava molt la obra que ha fet la Coral Montau aquest cap de setmana, "Cançó d'amor i de guerra". La coneixia sencera i li feia molta il·lusió venir a veure-la.
Com les forces ja no la acompanyaven, fins i tot havia demanat de venir encara que fos amb algun tipus de seient especial, tipus hamaca, per gaudir del moment.
Però no ha estat possible. Aquesta mateixa setmana ha marxat.
I la Marga ha estat a l'assaig.
I la Marga ha cantat. Li ha ofert el moment. I li hem fet costat.
Mai em deixa de sorprendre la seva immensa força.
Maria, segur que des d'allà a dalt ho has vist a primera fila.
Segur que t'has sentit una mare orgullosa.