Un peix al Montau: Consol

dimecres, 14 de juliol del 2010

Ara que la llàgrima
és la meva companya
et busco en un horitzó
inexistent
I truco a una porta
imaginaria
Necessito el teu consol
però no hi ets

Anònim ha dit...: Si ahir vas escriure aquest poema... quedes perdonada per no venir ... je je M'encanta !
Anònim amb B; 14 de juliol del 2010, a les 16:00
Cesca ha dit...: Gràcies!; 15 de juliol del 2010, a les 1:06