dimecres, 14 de juliol del 2010

Consol

Ara que la llàgrima
és la meva companya
et busco en un horitzó
inexistent
I truco a una porta
imaginaria
Necessito el teu consol
però no hi ets

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si ahir vas escriure aquest poema... quedes perdonada per no venir ... je je M'encanta !
Anònim amb B

Cesca ha dit...

Gràcies!