Viure per dins

Ahir va ser un dia complicat. Tot i llevar-me amb bon humor i passar la primera estona del matí feliçment amb les meves plantes, el dia es va espatllar ja que a casa hi havia nervis i cap mena d'empatia per a qui està al costat i no en té culpa.
I vaig anar a dormir amb la mateixa batalla al meu voltant i amb una infinita tristesa que encara no he pogut deixar anar. Ara, també amb la determinació clara de no tornar a temps antics.
Avui és dijous, i espero que sigui un dia bonic tot i la grisor del cel.
Vull fer moltes coses i intentaré que no em torbin en el meu propòsit.
Espero poder esvair la tristesa i retornar al meu goig interior. I viure per dins tot veient somriure l'ànima.