Albires cel enllà aquesta pau antiga
que et porta per camins de plenitud i saviesa,
i en reps l'escalfor dels seus raigs,
somrius sota la seva llum serena.
Has deixat enrere tots aquells camins
de bardisses i pedres
i ja no duus nafres al cor
ni esgarrapades a l'esquena.
Ara et mires les flors d'hivern i les poncelles,
tot esperant la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada