Setmana plena

Aquesta ha estat una setmana plena; molt plena.
Si parlem de metges, ha estat dura.
No s'han atrevit finalment a medicar la variu esofàgica de la mama, tot i que el cardiòleg va donar un cert marge de maniobra, doncs és molt més elevat el risc de la medicació que el problema, ara per ara. Haurem de controlar.
Si parlem de veterinaris, esperem el proper dijous per fer una ecografia del fetge del Floc, ja que les analítiques no ens diuen res de bo. Ja veurem.
Si parlem de música, a més de l'assaig del passat dimarts, aquest cop sí que puc dir que, finalment, el piano omple la paret que li va ser reservada al menjador de casa.
M'hi estic adaptant. Al seu espai, i a tornar-m'hi a posar.
Val a dir que m'han tallat una mica els comentaris d'una veïna, quan només feia mitja hora que tocava i, a més, ho feia amb sordina. Amables, això sí, però suposo que la cosa no anirà més enllà, encara que hauré de vigilar una mica.
Si parlem de compres, ahir per la tarda em vaig comprar unes sabates delicioses. De nobuk, aquell tipus d'ante tan bonic que es fa ara, en color gris plom, cordades amb sivella i amb una miqueta de taló. Molt maques i molt còmodes.
També varen caure una jaqueta de punt de l'outlet d'una marca coneguda, i una brusa de cotó, també grisa, que vaig tenir la sort de trobar per nou euros.
Tot plegat, efecte dels regals de sant.
Si parlem del diumenge, tranquil.
Passejades amb el floc, bon dinar, tortell i cava.
I les pluges, que ens han deixat sortir al carrer i tornar amb el gos eixut.
Setmana plena; molt plena.