M'ho he de pensar

Encara no tinc clar a on l'he de guardar. Encara no sé quina és la millor manera. M'ho he de pensar.
És aquí al meu costat, en una edició de tapa dura en roba granat, elegant, i una sobre coberta blanca, amb les heures.
Les meves heures, dins d'una foto que vaig demanar d'usar a qui m'estima, i que m'he fet tant meva. Que ho presideix tot, sempre.
El paper de color crema, de bona qualitat, i més de quatre-centes pàgines acuradament impreses.
Una feinada gegantina si considerem el que s'ha hagut de fer. I el temps que s'hi ha dedicat.
I és que el llibre és el recull de tots els escrits que he penjat en aquest bloc, des del seu inici fins a aquest passat agost.
I s'han hagut de tractar informàticament un per un per tal d'obtenir el format que necessitaven.
Increïble!
I el meu nom; i una imatge meva amb una sinopsi de mi. I tots els detalls d'un llibre d'editorial.
En veure'l em vaig quedar sense paraules.
La emoció em va posar un gran nus a la gola i no podia fer res més que deixar que els meus ulls espurnegessin una mica.
No m'ho podia creure. I encara em costa. La cosa és grossa.
És grossa la estimació que s'ha de tenir en algú per tal d'embolicar-te en una aventura com aquesta, pensada fins a l'últim detall.
I així ho rebo. Amb tanta estimació com la que m'han demostrat, i amb un immens agraïment.
Immens com immensa és la amistat que fa tants anys que ens uneix.
I encara no sé si deixar-lo dins la caixa feta a mida, verda per dins i granat a l'exterior, amb els tons de les heures, o posar-lo a la llibreria, barrejant-me entre tants autors.