Feina

Tinc un maldecap a la feina.
Algú proper a mi, que no treballa com deuria.
En èpoques de crisi els laboratoris de les industries tenen molta més feina de l'habitual. I en èpoques de crisi no sobra personal enlloc; ans al contrari, s'ajusta tot al màxim.
Així, ens trobem una colla de gent anant de cul tot el dia per poder fer la feina.
El meu treball és complexe, ja que toca moltes vessants, així que em passo el dia analitzant competència, controlant reclamacions, codificant totes les fórmules i articles de l'empresa, portant una munió de documentació al dia, fent tota una colla d'assaigs una mica més especials i, fins i tot, ajudant en les traduccions dels textos tècnics en alemany.
En definitiva, una mica de tot el que es cou a la part tècnica de l'empresa.
I m'ho prenc amb ganes, i procuro concentrar-me per estar al cas.
Així, i tornant a l'inici, hi ha algú, amb una feina força rutinària, que mai de la vida acompleix l'objectiu diari.
Es passa molt de temps rentant-se les mans i posant-se crema, marxant al bany i canviant-se de roba infinitat de vegades, i, el que és pitjor, estant pendent de tot, absolutament tot el que fan els altres.
Com que és força susceptible, tothom va amb molta cura amb el que li diu, però tot i així sempre té problemes.
Ha arribat el punt en què no se li pot fer ni el més mínim comentari, per suau i mesurat que sigui, sense que marxi una estona per passar el disgust.
Em costa molt de portar aquesta situació, ja que la consideració que he tingut no ha servit per a res més que per endarrerir la feina.
Ara m'he proposat de no estalviar cap dels comentaris que cregui necessaris encara que ho faci amablement. Potser hi haurà un daltabaix, però sabrà com es valora la seva feina.