A mig matí ha vingut al laboratori aquell cap de qui ja en vaig parlar, que està guanyant la partida al càncer. Se m'ha acostat i m'ha dit: "felicita'm!"
Ho he fet amb un parell de petons i una bona agafada de mans.
Després he preguntat el motiu: "avui fa un any que vaig començar el tractament contra el càncer, i ho vull celebrar. Tinc un any! Sóc jove!"
M'he emocionat i l'he tornat a felicitar.
En una bona estona no m'he pogut treure aquella humitat dels ulls...
Coses com aquesta fan que la vida valgui la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada