Un altre mort

Ahir es va produir el desastre. Un altre mort.
Tota la tarda pensant-hi, donant voltes al mateix.
Crec que com a humans que som, tots tenim una part més o menys controlada amb la que lluitar. Tots tenim passions amagades i alguna que altre misèria. No cal confondre-les. Passió és estimar, per tant és bonic i ens fa viure. A les misèries hi trobem els nostres instints més bruts. Potser petits i ben portats, però que tiri la primera pedra....
Hi ha gent, en canvi, que aprofita qualsevol avinentesa per passar a l'altre banda. Tant li fa si es troba en mig d'una guerra o en un embús de trànsit, qualsevol excusa és bona per fer mal als altres.
Els d'ahir creuen que estan en guerra amb Espanya i això els legitima per matar. Encara que sigui de la manera més covard: per l'esquena i a algú indefens. I amb la família al costat!!!
Si arriba un dia en que siguin capaços de reflexionar al respecte, i espero que així sigui, veuran que ja no hi ha marxa enrere, que han arribat a l'estadi més baix de misèria humana i hauran de viure sempre més amb un pes insuportable que no s'acabarà amb la mort sinó que els seguirà en el més enllà.
Tampoc deixo de pensar en la família que l'acompanyava.
Jo vaig viure al meu davant la mort del pare i, tot i ser per causes naturals, aquells moments no s'esborren mai més.
Imagineu-vos si a més ho heu d'acompanyar amb la ràbia, el soroll dels trets, la sang escampada...
El meu condol a tots els que se l'estimaven i el meu menyspreu pels qui van prémer el gallet.